Academia AVB

Te chisc ultimi agn él gnü a s’al dé – nia inultima por le gran svilup economich dla valada – na mancianza de lauranc, che á gaujé de gragn problems dantadöt por chës dites dl post che ne ciafâ nia plü lauranc cualificá. Al é deplü gaujes y strategies ponsades fora por afronté chësta situaziun y por ciafé la soluziun dl problem.

Cun le proiet che é dan man laurunse sëgn deboriada cun esperc, por tó demez les gaujes dla mancianza de lauranc. Ara nen vá de descedé söl post l’interes de lauranc potenziai bele da pici insö, ciaran ch’ai pois svilupé sü talënc artejanai te n ambiënt adaté.

Le grup de laur metü adöm da Manuel Miribung, Philipp Agreiter, Helene Comploi, Sepl Miribung y Michael Moling á metü impé le proiet Academia Artejanat Val Badia. Do deplü incuntades cun i direturs dles scores, les istituziuns y cun i rapresentanc politics él bele pié ia val’ iniziatives.

L’Academia Artejanat Val Badia vëgn partida ite aladô dl livel scolastich di mituns. An á bele metü man cun i proiec tles ciases di pici y tles scolines. I proiec por les scores elementares, mesanes y altes vëgn te chësc momënt ciamó laurá fora.

Tles ciases di pici ciafa i mituns n banch da laur aposta por mituns. Cun les massaries metüdes a desposiziun vëgnel fat n oget scëmpl: na picia ciasa de lëgn.

Tles scolines pó i mituns realisé n proiet artejanal: ai pó imparé da conësce le laur da vigni de di artejans desvalis, ch’an adora da fá sö na „ciasa“ (na ciasa dles popes). I mituns pó instësc porvé da fá i laurs desvalis. Al ti vëgn metü a desposiziun na lada cun les massaries ch’an adora da fá i laurs da artejan che vëgn tratá.

Tla scora elementara ti vëgnel dé le majer pëis ala presentaziun di laurs da pert di artejans instësc. Tratan na „edema di artejans“ dess i mituns – partis sö te deplü grups – imparé da conësce y porvé fora i mistiers dl artejanat tres n percurs partí sö do staziuns.

L’Academia vëiga dant la poscibilité da mëte a jí proiec tles scores elementares, mesanes y altes y ince por i daturs de laur.

Deplü informaziuns sön le proiet Academia poste ciafé chiló.